Sarna humana o escabiosi I Dermatologia general

Què és la sarna humana o escabiosi?

S’anomena sarna o escabiosi a una malaltia de la pell produïda per un àcar (Sarcoptes scabiei) que es pot contagiar amb facilitat. Encara que avui dia és més difícil trobar casos de sarna, és encara una malaltia força comuna arreu del món. Afecta tota mena de persones independentment del sexe o la raça. El que és habitual és que sorgeixin petites epidèmies dins d’una mateixa família, i en residències de gent gran o estudiants, ja que l’àcar es transmet per contacte directe amb una persona infectada.

L’escabiosi és una malaltia que no coneix fronteres. A Europa, l’1% de la població pot arribar a patir sarna alguna vegada a la seva vida. El percentatge augmenta entre les persones més ancianes, arribant fins a un 15% en alguns països, sobretot si pateixen altres malalties alhora. No hi ha diferències entre estrats socials; és a dir, tant les persones amb un nivell econòmic baix, com aquelles que tenen un alt nivell econòmic pateixen la sarna amb la mateixa freqüència.

Podria haver-la evitat, i què he de dir a familiars i amics perquè no la tinguin?

Aquestes són algunes mesures que poden ajudar a prevenir la sarna o escabiosi:

• Evitar el contacte amb persones infectades de sarna.
• Rentar la roba i els llençols amb aigua calenta.
• Tenir la precaució de no compartir roba, llençols i tovalloles a campaments, residències, etcètera.

En general, la sarna no és una infecció que posi en risc la gent que la pateix. No obstant, sí que dona molts símptomes molestos, sobretot per la picor. Quan es diagnostica i es tracta adequadament, s’arriben a curar gairebé la totalitat dels casos. Només pot suposar un problema en persones el sistema immunitari de les quals estigui deprimit, com passa en el cas dels malalts de sida, o aquells immunodeprimits per medicació.

Què he de fer ara per millorar-me?

El tractament de la sarna o escabiosi consistirà a eliminar l’àcar de la pell i alleujar la picor de la persona infectada. No només cal tractar la persona malalta, els seus familiars o les persones amb qui convisqui han de rebre tractament encara que no tinguin símptomes.

Quan es comença el tractament de la sarna, la possibilitat de contagiar altres persones és molt baixa (24 hores després de l’inici la possibilitat de contagi disminueix fins a l’1%). Més del 95% de les persones que reben tractament es curen de la sarna i no tenen cap complicació.

Aquestes són les mesures més utilitzades per fer-ho:

• Antihistamínics orals: la picor triga a desaparèixer diverses setmanes després que s’elimini el paràsit per complet, per això cal que el metge recepti un tractament específic per alleujar-lo i evitar el rascat. Els antihistamínics es prendran cada dia abans de ficar-se al llit. Malauradament, els més potents també provoquen son i cal anar amb compte en persones que condueixin maquinària.
• Corticoides: quan els antihistamínics no siguin suficients o no es puguin donar, els corticoides en crema alleujaran la picor perquè disminueixen l’al·lèrgia. Només si els símptomes continuen s’hauran de donar els corticoides per via oral.
• Permetrina: és un tipus de pesticida que s’utilitza sovint a l’agricultura. A la segona meitat del segle XX es va començar a utilitzar a Panamà en malalts de sarna. Avui és el principal tractament en forma de crema o de loció per erradicar el paràsit. Els efectes secundaris més freqüents són la irritació de la pell i l’augment de la picor a l’inici del tractament. Cal aplicar-ho per tot el cos, encara que l’àcar només hagi infectat una regió de la pell.
• Sofre amb vaselina: és el tractament per eliminar el paràsit més segur en embarassades, nadons i nens. El motiu pel qual no s’utilitza més a la resta de gent és perquè és una substància molt desagradable i pudent.
• Benzoat de bencil: una altra substància que es fa servir per destruir l’àcar. Es ven en forma de loció i s’aplica a la pell afectada a la nit. És també un fàrmac molt útil per eliminar els polls.
• Ivermectina: és un medicament que es pren per via oral en forma de pastilles. S’utilitza en moltes infeccions per paràsits, i entre elles hi ha la sarna. És la millor opció per als pacients malalts de sida que tenen sarna noruega.

Quin és el seu pronòstic?

Les opcions de tractament varien segons la severitat i inclouen xampú medicat, antibiòtics i medicaments antiparasitaris. En alguns casos, no cal tractament. Sempre cal consultar un metge. Com més llarg sigui el període en el qual no es tracta la malaltia, més temps caldrà per a que el tractament sigui efectiu.